|
|
|
RUTA MODERNISTA DE REUS
A principis del segle XX es van viure uns moments de gran prosperitat industrial, agrícola i econòmica que comportaren el renaixement econòmic i cultural. Amb l'ascens de la burgesia urbana es construïren tot un seguit d'edificis -sobretot cellers cooperatius- i cases particulars que segueixen l'estil artístic del moment: el modernisme.
L'estil arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner va influir en altres edificis modernistes que es van construir a la ciutat. Cal destacar les construccions de Pere Caselles, Joan Rubió i Bellver, Pere Domènech i Roura. Per facilitar el coneixement d'aquest patrimoni modernista s'ha creat la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat, on es concentra l'àrea comercial i d'oci, especialment senyalitzada i amb els edificis identificats amb una placa que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat
Telèfon Oficina de Turisme de Reus: 902 360 200
e-mail: infoturisme@reus.net
CIUDADELLA IBÈRICA DE CALAFELL
El riu Ebre rega el territori on queden nombrosos vestigis de la civilització ibèrica.
La civilització ibèrica es va desenvolupar principalment als marges del riu Ebre i al litoral. La cultura ibèrica fou una creació indígena nascuda arran del contacte amb els grecs, els fenicis i els cartaginesos.
A Calafell es troben els vestigis d’un poblat iber completament recuperat.
TARRACO ROMANA
Tarragona Tarragona es troba dins aquell grup de ciutats privilegiades que han fet del seu patrimoni un signe d'identitat. El 30 de novembre del 2000, el comitè de la UNESCO va decidir atorgar al conjunt arqueològic romà de Tarraco el reconeixement de Patrimoni Mundial.
Acabada la conquesta de la Península, Tarraco esdevingué capital de la província administrativa anomenada Hispania Citerior. La seva importància com a colònia romana va fer que n’hi hagin quedat nombroses empremtes, tant a la capital com a les poblacions del voltant. Els edificis i els museus estan carregats d'història.
A Tarragona hi podem trobar: el Circ Romà, l’Amfiteatre Romà, el Fòrum local i el provincial, la Torre dels Escipions, l’Aqüeducte / Pont del Diable, el Pretori, les ruïnes de la plaça Palloll i el Teatre Romà.
Informació:
Museu d’Història de Tarragona.
Tel. 977.242.220
Web: www.museutgn.com
e-mail: mht@tgna.altanet.org
Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Tel: 977.250.795 – web: www.tarragonaturisme.es
MONESTIRS CISTERCENCS
L'austeritat del romànic primitiu i la transició cap al gòtic es fan paleses en els monestirs cistercencs. L'orde del Cister sorgí al segle XII, com una reacció contra l'exuberància de Cluny, i preconitzava l’austeritat en la vida monàstica, la litúrgia i la decoració de les esglésies. L'arquitectura del Cister es caracteritza per la simplicitat de les línies i la decoració. Els monestirs de Poblet i de Santes Creus constitueixen les manifestacions més importants de l’art cistercenc en aquestes contrades.
Monasterio de Poblet
Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. La història de Poblet remunta a l’any 1151. El conjunt fou construït entre els s. XII i XVIII, en estil romànic, gòtic i barroc.
Monestir de Santes Creus
LLa cronologia de les construccions va del segle XII al XVIII, amb romànic, gòtic i barroc.
DELTA DE L'EBRE
El delta de l'Ebre, amb 320 km², és la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga francesa. S'hi troben nombrosos hàbitats naturals força rars a la resta de Catalunya: grans llacunes d'aigua salobre (com la Tancada) o més dolces (com l'Encanyissada), quilòmetres de platges amb camps dunars (el Fangar) i erms salats (erms de la Tancada, Punta de la Banya), surgències d'aigua dolça (els Ullals), badies somes (el Fangar o els Alfacs), boscos de ribera i illes fluvials que, conjuntament amb els ecosistemes originats per l'home, arrossars i salines, constitueixen un paisatge únic de gran riquesa natural.
LA SERRA DEL MONTSANT
A l'interior de la comarca del Priorat, i visibles des de qualsevol dels cims de les serres més litorals, es poden distingir els relleus imposants de la serra del Montsant, la "Muntanya de la Pau", que acull als seus peus, des del segle XII, la Cartoixa d'Escaladei i que assoleix a la roca Corbatera (1163 m) la seva màxima alçària. La serra de la Llena, entre la Conca de Barberà i les Garrigues, serveix de corredor natural que uneix el Montsant i les més orientals muntanyes de Prades.
La serra del Montsant, amb gairebé 20 km de llarg, està formada per altíssims cingles coronats per blocs arrodonits de conglomerats, austeres formacions rocoses que amaguen, tot i l'aparent manca de bosc, plantes raríssimes i tota mena de formes de vida. Caldrà cercar senderons, balmes, ermites i barrancs per observar la fauna i flora d'una muntanya allunyada i salvatge.
MONTANYES DE PRADES
Les muntanyes de Prades són un extens conjunt muntanyós de 260 km² que s'aixeca sobtadament al nord de la plana del Camp de Tarragona, entre quatre comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat.
Es tracta d'un molt bon exemple de muntanya mediterrània, dominada per un relleu tabular, amb elevades calmes -com els Motllats- trencades per cingleres i barrancs construïts sobre una geologia complexa que mostra materials tan sorprenents com els gresos vermells i les calcàries blanques dels seus cingles, o els granits i esquists d'alguns vessants, a més de profundes coves i avencs. Hi neixen diversos rius importants, com el Francolí, el Brugent, el Siurana i el Glorieta, nodrits per una pluviometria relativament elevada, a més de força rieres que es dirigeixen cap al Camp de Tarragona.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: www.pradesmontsant.com
|
|
